top of page
abril carretero

M’interessa el treball de memòria històrica, principalment a través del teixit compartit que generen les històries en primera persona. M’agrada treballar amb relats polifònics, amb els records i amb el llegat conservat als arxius. Em sento còmode situant-me a l’aiguabarreig propi d’algú que li agrada entendre el que amaga la terra a través del que han recopilat altres. Sovint, en el que faig, paraula, so i moviment s'entrecreuen generant situacions que modelin l’espai i el nostre comportament de manera temporal. També m’agrada molt caminar.


Part del meu treball durant l'últim any ha girat al voltant de l’exili, el fet de creuar la ratlla i l’obligació de marxar de casa.

​

Estic graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb especialització en escultura i instal·lació, amb formacions complementàries com el curs Urban Imaginaries: Between Place and Space a la Freie Universität Berlin International i amb el postgrau en Antropologia de l’Arquitectura a la Universitat de Barcelona.

He participat en diverses exposicions col·lectives i residències tant a Barcelona com a Viena, entre elles la Sala d'Art Jove, Ca la Dona i Rundgang. També ha participat en el Programa d’Investigació Curatorial de la Fundació Brossa on vaig fer de curadora. 
 

​​

​

Buscant maneres de parlar des del fragment

 

Els fragments ens parlen des de les parts del relat.

Els fragments limiten la matèria. Els fragments delimiten les històries.

<<<(Un plat trencat ens parla del terra contra què s’ha estavellat.)>>>>>>>>>>>>>>>||

 

Buscant maneres de parlar des de l’espai

tot el que ha passat en un lloc hi deixa un rastre,

que sedimenta i

s’escola per diverses parts de la matèria.

 

Des de les esquerdes, buscar maneres de perforar parets

obrir finestres

i fins i tot portes de flux constant bidireccional

i que les no-ficcions intratemporals

s’escolin per allà

com l’aigua que no pots retenir amb les mans o el temps que segueix encara que s’hagi espatllat

el rellotge

el moviment segueix permanent

igual de permanent que la nostra naturalesa transitòria.

bottom of page